Darrere de moltes addiccions hi ha quelcom més profund que el consum recreatiu o la cerca de plaer. Existeix una realitat silenciada que cada cop més estudis confirmen: el trauma, la violència i l’abús —especialment durant la infància i la primera edat adulta— són factors clau en el desenvolupament de les addiccions.
Lluny de tractar-se de decisions impulsives o manca de voluntat, l’ús de substàncies pot ser una forma de sobreviure a experiències insofribles.
En el següent article abordem com el trauma altera el cervell, incrementa la vulnerabilitat a l’addicció i per què és fonamental un enfocament terapèutic integral.
Trauma i addicció: una connexió demostrada
Diverses investigacions científiques han demostrat que les experiències traumàtiques —com l’abús sexual, la violència física, el maltractament emocional o la negligència crònica— deixen empremtes profundes en el sistema nerviós.
Entre els seus efectes més rellevants:
- Desregulació de l’eix de l’estrès (HPA): el cervell roman en estat d’alerta constant.
- Alteració del sistema de recompensa: baixa producció de dopamina, la qual cosa redueix la capacitat de sentir plaer de manera natural.
- Augment de la impulsivitat i la dissociació: la persona busca un alleujament immediat i desconnexió emocional.
L’abús com a abansala del consum
Les persones que han patit violència sexual, física o psicològica no només tenen un risc elevat de desenvolupar trastorns emocionals, sinó que també presenten una probabilitat molt més alta d’iniciar el consum de substàncies com a forma d’autoregulació emocional.
Això és especialment visible en víctimes de:
- Violència de parella o violència masclista
- Violència sexual no denunciada
- Entorns familiars hostils o controladors
- Experiències de coerció emocional o aïllament
L’addicció, en aquests casos, no és el problema inicial, sinó una conseqüència adaptativa disfuncional.
Dones i trauma: doble càrrega, doble estigma
En el cas de les dones, el vincle entre trauma i addicció és especialment delicat. Dades recents de l’informe de Projecte Home (2024) revelen que el 62% de les dones ateses per problemes de consum havien patit violència de gènere.
“Moltes dones no venen per l’addicció, sinó pel trauma. La substància només és el símptoma visible”, assenyala una psicòloga especialitzada.
A més del trauma, aquestes dones s’enfronten a altres obstacles:
- Estigma social: la “mala mare”, la “dona trencada”
- Manca de xarxes de suport
- Major presència de depressió i ansietat comòrbides
- Dificultat per accedir a tractaments sensibles al gènere
Enfocament terapèutic: sanar el trauma per tractar l’addicció
Quan el trauma no es tracta, el consum pot reaparèixer, fins i tot després d’anys d’abstinència. Per això, el tractament ha de ser integral, personalitzat i basat en un enfocament centrat en el trauma. Algunes claus:
- Teràpia centrada en el trauma (com EMDR, sensorimotor o teràpia somàtica)
- Intervencions psicocorporals per treballar la memòria traumàtica no verbal
- Grups de teràpia amb enfocament de gènere i espais segurs emocionalment
- Acompanyament psiquiàtric acurat, evitant la sobremedicació
També és crucial crear un entorn terapèutic on la persona no senti vergonya pel que ha viscut ni per com ha intentat sobreviure.
Conclusió: més enllà del consum
L’addicció, moltes vegades, no és més que el llenguatge del trauma. El dolor emocional que no es pot expressar, s’exterioritza a través del cos, del consum, del silenci.
El veritable tractament comença quan mirem la persona sencera, no només la substància. Reconèixer l’impacte del trauma en l’addicció no només transforma la manera com intervenim, sinó també la manera com acompanyem aquelles persones que més ho necessiten.
NIDA (National Institute on Drug Abuse). The Science of Addiction. nida.nih.gov
Proyecto Hombre (2024). Informe anual sobre adicciones y género. Cadena SER Canarias
El 80% de las mujeres con problemas de adicciones ha sido víctima de violencias. El Periódico