A diferència de les drogues legals (medicaments, ansiolítics, etc.), les drogues il·legals, com el seu nom l’indica, no compten amb un règim legal ni un ens o institució que s’encarregui de realitzar el control de qualitat. Pel que estan subjectes a tota mena d’adulteracions, contaminació i additius, fent-les encara més perilloses i potencialment mortals.

Control de qualitat de les drogues

Si bé existeixen drogues legals que mal administrades poden ser perilloses, addictives o fins i tot mortals, el marc legal que les empara permet que sobre elles es facin estudis científics i testatges, de manera tal de poder determinar quina dosi són les apropiades sense posar en risc la salut dels pacients, les quantitats, la possible interferència amb altres medicaments, etc. A més, aquestes drogues estan sotmeses a un estricte control de puresa i la seva producció a nivell industrial garanteix que totes les dosis siguin exactament iguals entre si. 

Per part seva, les drogues il·legals no compten amb aquesta mena de controls, ja que es produeixen en forma clandestina i moltes vegades són elaborades per persones no capacitades per a aquesta tasca. És a dir, que mai és possible saber la composició exacta de cada droga il·legal, la qual cosa és un perill per a la salut dels consumidors. En desconèixer les condicions de la cadena de producció en algun laboratori, fins a arribar a la nostra mà (a vegades havent recorregut centenars de quilòmetres), és possible que la droga hagi sofert una o diverses alteracions en el camí, transformant el producte en una cosa impura i, per tant, encara més nociu.

Per què moltes drogues són adulterades?

Existeixen diversos motius pels quals determinades drogues il·legals poden ser adulterades, però els motius principals solen solen ser econòmics.  D’aquesta manera, per a augmentar la rendibilitat del negoci il·legal, i aprofitant-se que no existeix cap control, hi ha els qui amb determinada quantitat de principi actiu, aconsegueixen més dosi “diluint” o barrejant la droga amb altres principis més econòmics i letals per a la salut. 

A aquesta mena d’adulteracions o mescla se les coneix comunament com a “cort” i varien depenent el tipus de droga.  Altres vegades, l’adulteració respon als “efectes” o sensacions que es busca generar en els seus consumidors. 

Amb què s’adulteren les drogues?

S’han reportat casos de drogues molt barates a les quals se’ls han trobat restes de farina, ibuprofeno i fins a vidre molt. Altres possibles productes són: cafeïna, talc, guix, guix, productes de neteja i compostos que poden ser letals com la lidocaína, amfetamines o la fenacetina.

Amfetamines

Les amfetamines són un altre exemple d’adulteració. Aquesta substància es barreja amb unes certes drogues per a generar que la persona pugui estar activa i amb energies per més temps.

Atropina

En el cas de l’atropina, es busca estimular el Sistema Nerviós Central per a després deprimir-lo, disminuint així la transpiració i incrementant el pols cardíac. 

Levamisol

Es tracta d’un desparasitante per a bestiar amb el qual busquen donar volum a la droga basi. 

Aminorex

és usat ja que posseeix propietats anfetamínicas que incrementen la sensació d’eufòria. Aquest compost afebleix el sistema immune incrementant el risc d’infeccions.

Efectes adversos de les drogues adulterades

La majoria de les vegades no es pot determinar la composició de les drogues, és difícil esmentar exhaustivament tots els efectes que pot generar en el nostre organisme, i més si tenim en compte que cada organisme és diferent i que moltes vegades el consum de drogues ve de la mà del consum d’alcohol o medicaments.

No obstant això, és possible que moltes de les drogues adulterades causin hipertensió, taquicàrdia i al·lucinacions, podent fins i tot tenir efectes letals per a la vida humana.

Com determinar si una droga està adulterada?

Resulta gairebé impossible determinar a simple vista si una droga està o no adulterada. Determinar això implicaria un estudi de laboratori o amb algun agent reactiu que no està a l’abast de tots. És important saber que, adulterades o no, el consum de droga representa de per si mateix, un risc per a la nostra salut, convertint-se en un risc doble si la droga està adulterada. 

S’estima que, en les drogues estudiades, només un 50% correspon a la droga en estat pur. Tal és el cas de la cocaïna en la majoria dels països europeus. Al seu torn, al no aconseguir els efectes desitjats amb determinada droga, moltes persones consumeixen majors quantitats, motiu pel qual les adulteracions solen relacionar-se amb casos de sobredosis o enverinament. Existeixen polítiques de reducció de risc que plantegen la implementació de llocs d’especialistes en llocs massius com a recitals i festivals en els quals les persones que ho desitgin, puguin portar les seves drogues per a ser estudiades i determinar quin grau d’adulteració tenen, però no existeix acord entre els qui creïn que aquesta sigui una bona mesura per a reduir riscos i els qui ho veuen com un incentiu a la droga.

Conclusions

L’important és saber que qualsevol droga il·legal o no receptada pot ser nociva per a la nostra salut, i que si tu o algun ser estimat està travessant un problema d’addiccions, és important actuar com més aviat millor.

Ana Ces. Coordinadora Programas Fundación Forum