Si parlem d’addiccions, descriure el mecanisme d’acció de l’tabac, l’heroïna, la cocaïna o l’alcohol és senzill: entren substàncies a l’organisme que estimulen al pacient, provoquen danys en el procés i generen resistència i síndromes d’abstinència. El tema es complica quan fixem l’atenció en addiccions sense substàncies, per exemple la ludopatia, què passa al cervell de la persona que juga.

La ludopatia, un trastorn equiparat a les addiccions a substàncies

La ludopatia és un trastorn equiparat a les addiccions a substàncies en tots els sentits, així que va ser catalogat en el DMS-5 en el bloc de “Trastorns relacionats amb substàncies i trastorns addictius”.

Durant el joc intervenen el sistema de recompensa, que allibera dopamina, un neurotransmissor associat a mecanismes de recompensa i als comportaments addictius. També estan involucrades àrees de cervell relacionades amb la memòria a curt termini, amb la visió, amb l’atenció, amb les funcions motores, amb les emocions i amb la motivació.

Quan es genera addicció, alguna d’aquestes àrees cerebrals no és òptim. Això provoca que es requereixi cada vegada més d’aquesta estimulació -fenomen anomenat «tolerància» -, iniciant-se un procés addictiu les conseqüències poden arribar a ser devastadores.

El ludòpata necessita jugar, apostar i mantenir aquests nivells d’excitació i per a això diversifica els escenaris de joc i augmenta el temps i els diners invertits. Pot començar en una escurabutxaques, continuar en un casino físic, estendre a una sala virtual i acabar en un lloc d’apostes en línia.

Els estudis han demostrat que l’activació cerebral en el moment en què es rep un quantiós premi en metàl·lic és similar a la que s’observa en un addicte a la cocaïna rebent una dosi.

Com afecta la ludopatia a la persona

• El pacient necessita jugar cada vegada amb més diners per aconseguir l’estat de benestar esperat.
• Es mostra ansiós, cansat i irritat quan tracta de deixar el joc.
• Ha intentat controlar la seva addicció de manera repetida, però no ho ha aconseguit.
• Presenta pensaments freqüents al voltant de el joc.
• Després de perdre els diners en una aposta, es convenç per tornar a jugar amb la finalitat de recuperar pèrdues.
• Menteix per justificar / permetre la seva conducta addictiva.
• Destrueix relacions socials i oportunitats laborals per continuar amb el joc.
• Confia en el seu entorn perquè l’ajudi a solucionar els problemes derivats de l’addicció.

El perill de la publicitat

La creixent agressivitat publicitària i les estratègies de màrqueting que posen en marxa les cases d’apostes i operadors de joc en línia per captar clients, genera una visió distorsionada de la realitat i unes falses creences, intentant “normalitzar” el seu producte, associant-lo a grans clubs de futbol, ​​personalitats públiques i esportives de notorietat.

A més, el tipus de publicitat que utilitzen no comprèn de formats ni d’horaris i apunten directament cap a nous clients, en aquest cas als joves, utilitzant campanyes protagonitzades per referents famosos, com a esportistes o artistes, fent que sigui encara més atractiu per als menors .