Les apagades induïdes per l’alcohol, terme col·loquial amb conseqüències potencialment greus, provoquen que tots els records de la nit s’esborrin. Alguns bevedors experimenten apagades de fragments, menys severs, on només es perden trossos de la memòria.
Si aquest tipus d’amnèsia després de beure alcohol sona familiar, és perquè les apagades són sorprenentment comuns.
Una anàlisi suggereix que més de la meitat dels bevedors universitaris han experimentat algun nivell d’apagada quan se’ls va preguntar sobre els seus hàbits de beguda, mentre que una enquesta a més de 2.000 adolescents, acabats de sortir de la secundària, va revelar que el 20% havia experimentat una apagada en els últims sis mesos.
Noves investigacions
Els científics estan revelant més coses sobre per què ocorren les apagades i per què afecten uns més que a altres, ajudant-los a comprendre millor aquest fenomen i, amb una mica de sort, a prevenir les seves conseqüències negatives.
Durant moltes dècades es va pensar que només els alcohòlics patien apagades de memòria per embriaguesa. Aquesta idea només va canviar fins que ho van demostrar els estudis recents. Una estranya sèrie d’experiments, que avui no serien aprovats per ètica, van revelar algunes idees sorprenents.
A finals de la dècada de 1960, un investigador anomenat Donald Goodwin va reclutar a alcohòlics en hospitals i centres de treball per identificar què passa quan un record, en estat d’embriaguesa, desapareix.
Va descobrir que de cada 100 alcohòlics, més de 60 van experimentar apagades regulars, alguns totals i altres fragmentaris.
També va revelar que les persones que experimenten una apagada poden actuar d’una manera notablement coherent. Per exemple, va mostrar que durant la intoxicació dels subjectes van usar la memòria immediata “sense impediment” i, fins i tot, van ser capaços de realitzar càlculs simples. Però els oblidaven 30 minuts després.
L’alcohol danya l’hipocamp
Els fragments de memòria, que es perden per complet durant una apagada, revelen què succeeix al cervell. Es creu que l’hipocamp -l’estructura del cervell responsable d’entrellaçar informació entrant i crear records dels esdeveniments quotidians- es fa malbé de manera momentània. Així, les persones amb danys greus en aquesta àrea no poden crear nous records.
Segons White, que ha estudiat el procés a nivell celular amb cervells de rosegadors, l’alcohol interromp els circuits cerebrals centrals, que creen records episòdics, és a dir, de moments i llocs específics.
“Creiem que gran part del que passa és que l’alcohol suprimeix l’hipocamp, deixant-se inhabilitat per crear aquest registre continu d’esdeveniments”, diu. “És com un espai en blanc en un enregistrament”.
En rates, White va demostrar que hi ha dosis d’alcohol on les cèl·lules cerebrals “encara funcionen”, i que amb dosis més altes queden inactives per complet. Això explica que, en les apagades parcials, només es perden fragments.
Però White també explica un altre fenomen: mentre això passa, altres dues àrees importants del cervell, que alimenten la informació de l’hipocamp sobre què passa al món, també se suprimeixen quan bevem alcohol. Es tracta del lòbul frontal -l’àrea de raonament del cervell, que fem servir quan parem atenció a alguna cosa-, i l’amígdala -l’àrea que ens adverteix sobre el perill-.
