Veure qualsevol tipus d’addicció com una malaltia comuna causada per multitud de factors, però que té tractament, és clau per combatre l’estigma que envolta a aquest problema. 

L’addicció és una malaltia física i psicoemocional que crea una dependència o necessitat en vers una substància, activitat o rlació. Es caracteritza per un conjunt de signes i símptomes, en els que s’involucren factors biològics, genètics, psicològics i socials.

Organización Mundial de la Salud (OMS)

La adicción és considerada una malaltia comuna i no un vici i per aquest motiu s’han desenvolupat mesures preventives, tractaments i polítiques de salut pública eficaces per abordar-la.

El problema és que actualment la majoria de les persones amb una addicció no han fet mai un tractament i, en prendre les seves pròpies decisions, en moltes ocasions en lloc de recuperar-se’n van “enfonsant” progressivament.

L’estigma té el potencial d’impactar de manera negativa en diferents parcel·les de la vida, com l’ocupació, l’habitatge o les relacions socials. Afecta a molts nivells inclosa una pobra salut mental i una debilitada salut física, i implica un retard en la posada en tractament, en la recuperació i en els processos de reinserció.
I també augmenta les possibilitats de veure implicat en comportaments de risc. De fet, molts estudis han demostrat que l’estigma és una barrera significativa per accedir als serveis de salut i als serveis de tractament per ús de substància.

Els profesionals reclamen assistència integral i de qualitat

Per això, els professionals sol·liciten que les persones amb addiccions tinguin fàcil accés a un model assistencial multidisciplinari i a rebre una assistència integral i de qualitat, basada en el coneixement científic, i en igualtat de condicions que la resta d’usuaris del sistema sociosanitari, evitant així que se’ls estigmatitzi.
A més, recorden que reduir l’estigma sobre les persones que pateixen una addicció afavoreix tant la seva incorporació a un tractament especialitzat com la seva posterior recuperació.