Encara que existeix la percepció que el cànnabis és natural i per tant menys nociu que el tabac, no és cert.
El cànnabis té diversos efectes psicològics i fisiològics en el cos humà. Els principals efectes del cànnabis es deuen als aproximadament 400 cannabinoides identificats, entre ells el tetrahidrocannabinol o THC, que es considera el més psicoactiu.
Entre els efectes immediats destaca un augment del ritme cardíac i una lleu sensació de somnolència i analgèsia moderada, enrogiment dels ulls, sequedat de boca i augment de la fam.
Des del punt de vista psicològic, sembla que es produeix una disminució del funcionament intel·lectual atès que el THC – que pot distorsionar la percepció sensorial de la realitat, augmentar la hilaritat i la loquacitat durant diverses, afectar la capacitat per a pensar normalment, a la memòria i a la coordinació normal dels moviments.
Si es consumeixen dosis molt altes pot provocar paranoies, al·lucinacions i episodis de pànic.
Si en consumir-ho es barreja amb altres substàncies, com el tabac o l’alcohol, els efectes poden agreujar-se i, sobretot, crear una addicció encara major –especialment en el cas del tabac, ja que les substàncies que conformen els cigarrets comuns són altament addictives-.
A llarg termini poden accentuar-se els efectes immediats, provocar danys irreparables en les neurones i generar alteracions permanents en l’estat d’ànim, pèrdues de memòria o problemes de somni que impedeixin desenvolupar una activitat personal o professional de manera normal.
El seu consum encara és més preocupant quan es ininicia en l’adolescència ja que durant aquesta etapa adolescència el cervell segueix el seu desenvolupament i molts processos i funcions es consoliden en aquesta etapa. Una de les funcions més important d’aquesta etapa és l’autocontrol. El consum de cànnabis durant l’adolescència afecta la correcta consolidació de l’autocontrol i això passa factura a les etapes següents.
El nostre centre ofereix una metodologia personalitzada i seguiment mèdic continuat. Comptem amb una alta taxa d’èxit de recuperació, tractant cada problema de l’entorn dels nostres pacients, sobretot el que concerneix els familiars.
El tractament consta de 4 fases:
DESINTOXICACIÓ
Conduït pel mèdic psiquiatre del centre que avalua l’estat del pacient amb el suport de la psicòloga i un terapeura. Es realitzen visites individuals amb el pacient i la família.
DESHABITUACIÓ
S’aprofundeix en l’acceptació i coneixement de la malaltia i s’avança a través dels estímuls externs de forma guiada, gradual i protegida, aprenent a incorporar hàbits de comportament saludables.
REHABILITACIÓ
Recuperació de les habilitats pèrdues o no desenvolupades pel pacient a causa del consum i control d’impulsos, reducció d’ansietat i millora de les habilitats personals i socials del pacient.
REINSERCIÓ
Suposa un pas important de cara a la plena reinserció psicoemocional. Es treballen el coneixement personal i autocontrol, els riscos de l’hàbitat del pacient i els comportaments saludables a desarrrollar.
Aquestes fases van acompanyades del suport de tot l’equip terapèutic del nostre centre, psiquiatres, psicòlegs, terapeutes, monitors, infermeres, així com de l’ajuda dels familiars dels pacients.