El tractament de les persones amb una addicció a l’alcohol comença pel reconeixement del problema. L’alcoholisme està associat amb la negació, el que permet al pacient creure que no necessita tractament; pensa i el externa a les persones que l’envolten, que ho pot abandonar en qualsevol moment. La majoria de les persones amb una dependència de l’alcohol accedeixen al tractament sota la influència de la família.

El consum regular de cocaïna pot conduir a una ràpida dependència psicològica (addicció), però no a una dependència física, entenent-se com una necessitat emocional intensa per l’ús repetitiu de la droga. La dependència de cocaïna produeix un deteriorament de la consciència de l’addicte -en el context sobre l’efecte de l’augment de l’autoestima, en conjunt amb la dinàmica de consum, fa esvair la consciència social.​

El cànnabis té un alt potencial addictiu. El seu consum modifica els circuits neuronals del cervell de manera similar a altres substàncies addictives com la cocaïna o l’alcohol. L’abandonament definitiu del consum és difícil i per això el addicte necessita ajuda professional. Molts pacients s’enganyen pensant que “controlen”, quan la realitat és que al final, poc o molt, segueixen consumint.

La droga de disseny és un fàrmac de síntesi artificial mitjançant la preparació de derivats o anàlegs de fàrmacs existents amb efectes similars o més potents, que generalment es venen al mercat gris, a causa de la desregularització existent pel que fa a aquest tipus de substàncies.

Les benzodiazepines són fàrmacs depressors del sistema nerviós central que actuen facilitant-efectes de l’Gaba, un trasnmisor que s’encarrega de disminuir l’activitat de les neurones del cervell.

L’àrea del cervell més sensible als efecos depressors de les benzodiazepines és el sistema límbic el qual s’encarrega del control de les emocions i és el responsable dels efectes ansiolítics que produeixen aquests fàrmacs.