En l’actualitat existeix un augment de casos relacionats amb l’addicció als jocs d’atzar, i això es deu en bona part a la popularització de les plataformes en línia que s’ofereixen com a “casinos digitals”.

Això ha donat lloc a una forma de ludopatia associada a les noves tecnologies o ciberludopatía, un fenomen que afecta persones cada vegada més joves i que pot ocasionar danys greus tant a nivell emocional com a nivell comportamental i social.

En aquest article veurem en què consisteix aquesta classe de alteracions psicològiques enquadrades dins de la ciberludopatía o joc patològic associat a apostes en línia, un tipus d’addicció sense substància que no per això és menys perillós, i la manera en què acudir a teràpia ajuda a superar el transtorn i poder resuperar-se.

Principals característiques de la ciberludopatia

La ciberludopatia opera en la persona afectada de la mateixa forma en la qual ho fa qualsevol altre transtorn addictiu, ja que en ella intervenen els mateixos circuits de recompensa, que són estimulats cada vegada que es duu a terme l’acció cap a la qual la persona desenvolupa dependència.

Aquests circuits cerebrals són els encarregats de generar una sensació de plaer o de benestar en la persona que presenta l’addicció, així com de mantenir la conducta addictiva de manera sostinguda en el temps per a obtenir la sensació buscada i evitar el malestar per no recaure. Al seu torn, es produeix el que es coneix com a tolerància: la persona cada vegada necessita aprofundir més en l’addicció per a obtenir l’experiència buscada. En el cas de la ludopatia o la ciberludopatía, això passa per apostar cada vegada més, la qual cosa porta, en la majoria dels casos, a endeutar-se.

En el cas de les ciberludopaties la conducta addictiva es presenta de diverses formes i pot ser tant a les apostes esportives com les escurabutxaques en línia i d’altres jocs d’atzar digitals.

Pensaments obsessius

La característica essencial de les persones amb ciberludopatía, igual que en la resta d’addiccions, són els pensaments constants i recurrents sobre tornar a realitzar aquella acció que els genera benestar.

Les persones amb aquesta addicció acostumen a estar tot el dia anticipant el moment en el qual podran tornar a apostar, jugar o realitzar qualsevol tipus d’acció, i d’igual manera, experimenten un sentiment de malestar mentre no estan jugant.

A més, arriba un punt en el qual aquest tipus de pensaments els manté ocupats al llarg de tot el dia i els impedeix realitzar degudament qualsevol altra activitat o treball remunerat, posant així en perill la seva vida social i professional.

Canvis d’humor

Les persones que presenten un cas de ciberludopatía o ludopatia clàssica poden sentir-se irritables o inquiets quan no estan jugant o apostant. Això succeeix també en intentar reduir la freqüència d’apostes, alguna cosa que generalment no acaben aconseguint per si sols.

Els canvis en la personalitat i en l’humor de la persona són un altre dels símptomes clàssics que indiquen que ens trobem davant un cas d’addicció i aquests es magnifiquen a mesura que la persona es va enfonsant més dins de la seva alteració.

El mal humor, les respostes desagradables o sortides de to, l’agressivitat cap a altres persones i fins i tot la violència física són signes freqüents i molt distintius d’aquesta mena d’alteració basada en l’addicció.

Nous perfils de jugadors

Encara que habitualment es tendeix a pensar que la ludopatia afecta més a homes adults o de mitjana edat, la veritat és que les noves modalitats de joc en línia han propiciat l’aparició de nous perfils de persones addictes, principalment adolescents, molts d’ells menors d’edat.

La immediatesa de les noves tecnologies i la possibilitat d’apostar en qualsevol moment les 24 hores del dia és un element que afavoreix l’aparició de noves persones addictes gairebé diàriament.

Afectació en les relacions socials

Aquests canvis d’humor sobtat solen afectar també les persones que es troben al seu voltant, els qui acostumen a pagar la frustració i el malestar que sent la persona que està passant per una situació d’addicció.

És habitual que una persona amb ludopatia vegi afectades de manera progressiva les seves relacions socials tant en l’àmbit de les amistats com en el treball, així com també les relacions familiars o de parella.

Aquesta situació acaba afavorint que aquesta persona s’aïlli del seu entorn social, així com dels seus sers estimats, arribant fins i tot a separar-se o divorciar-se de la seva parella.

Afectació en l’àmbit laboral

D’igual manera, amb una situació de ciberludopatía existeix una alta probabilitat que la persona acabi perdent la seva ocupació, ja que durant el dia només pot concentrar-se en la seva addicció i en el malestar que li provoca estar sense jugar o sense apostar.

Com s’ha indicat, la relació amb els companys de treball també es veu afectada, els qui sovint poden ser capaços de detectar aquesta addicció, en els casos en els quals aquesta ja està en fases molt avançades.

Evasió dels problemes diaris

Tots els problemes anteriorment esmentats afecten molt negativament al benestar emocional de la persona, fet que li empeny a continuar realitzant l’activitat a la qual és addicte amb l’objectiu d’evadir-los.

D’aquesta manera es produeix una dinàmica de retroalimentació en la qual quan pitjor és la situació de la persona addicta major es torna la seva conducta addictiva i viceversa.

Percepció alterada de la realitat

És habitual que la majoria de persones amb ciberludopatía vegin alterada la seva percepció de la realitat de manera inconscient i se sentin capaces de controlar el seu problema d’addicció, quan en realitat no és així.

Necessitat d’apostar cada dia més

Una situació de tolerància en la persona, consistent en què aquesta cada vegada necessita més dosi de la substància a la qual és addicta o una quantitat major de recompensa per a sentir el mateix benestar.

En el cas de la ludopatia o ciberludopatía succeeix exactament el mateix; és a dir, la persona afectada tendeix a apostar cada vegada més per a continuar sentint la mateixa emoció que a l’inici.

Tractament de la ciberludopatia

El procés de recuperació després d’haver desenvolupat l’addicció porta diversos mesos i passa per acudir com més aviat millor a professionals de la salut mental especialitzats en trastorns addictius.

El suport durant les primeres hores i dies és important, ja que en aquesta primera etapa el malestar es dispara ràpidament; no obstant això, en teràpia s’ajuda la persona a gestionar l’ansietat i la resta d’emocions i sentiments desagradables associats a l’evitació de la recaiguda.

Els professionals de la salut mental ajudem la persona a fer front a les creences disfuncionals que estaven desgastant l’autoconfiança de la persona, i a detectar pensaments parany que precedeixen a la recaiguda (les excuses que molts pacients es donen a si mateixos sense adonar-se amb la condició de poder caure en l’addicció de nou sense sentir-se malament per això).

En l’última etapa de la intervenció, es realitzen sessions de seguiment per a resoldre dubtes, conéixer el progrés del tractament, i detectar situacions de risc que augmenten les probabilitats de recaiguda, per a actuar a temps.

Més informació a https://psicologiaymente.com/