En els darrers anys, la ciència ha revelat una connexió profunda entre l’intestí i el cervell, coneguda com l’eix intestí-cervell. Aquest vincle no sols influeix en la nostra digestió, sinó que també impacta en la nostra salut mental i en el desenvolupament de trastorns com l’addicció. La microbiota intestinal, el conjunt de microorganismes que habiten a l’intestí, juga un paper crucial en aquest procés, regulant neurotransmissors com la dopamina i la serotonina, que estan directament relacionats amb la recerca de recompensa i el consum de substàncies.
Eix intestí-cervell
L’intestí i el cervell estan connectats a través del nervi vague i del sistema nerviós entèric, cosa que permet una comunicació bidireccional. Aquesta connexió es veu influenciada per la microbiota, que produeix neurotransmissors i modula respostes inflamatòries que poden alterar el comportament i les emocions.
Diversos estudis han demostrat que una microbiota desequilibrada està relacionada amb:
- Augment de l’estrès i l’ansietat, cosa que predisposa a cercar substàncies com l’alcohol o el tabac per regular les emocions.
- Disminució de la producció de serotonina, cosa que pot provocar estats depressius que porten a un major consum de drogues o addiccions conductuals.
- Alteracions a la dopamina, el neurotransmissor clau en la sensació de recompensa i plaer, contribuint a la compulsió i la dependència.
Microbiota i comportament addictiu
S’ha trobat que la composició de la microbiota de persones amb addiccions és diferent de la de persones sense dependència a substàncies. En particular, el consum crònic d’alcohol, nicotina o drogues altera la diversitat de bacteris intestinals, cosa que perpetua un cercle viciós en què el cos continua buscant la substància per intentar recuperar l’equilibri perdut.
A més, certs tipus de bacteris poden influir en els desitjos i en la preferència per certs aliments o substàncies. Per exemple, alguns bacteris augmenten la necessitat de consumir sucre, cosa que pot ser rellevant en l’addicció al menjar o el síndrome d’abstinència d’algunes substàncies.
Com pot la microbioa modular l’addicció
S’ha trobat que la composició de la microbiota de persones amb addiccions és diferent de la de persones sense dependència a substàncies. En particular, el consum crònic d’alcohol, nicotina o droges altera la diversitat de bacteris intestinals, cosa que perpètua un círcle vicios en què el cos continua buscant la substància per intentar recuperar l’equilibri perdut.
A més, certs tipus de bacteris poden influir en els desejos i en la preferència per certs aliments o substàncies. Per exemple, algunes bacteris augmentin la necessitat de consumir sucre, cosa que pot ser rellevant en l’addicció al menjar oa la síndrome d’abstinència d’algunes substàncies.
L’estudi de l’eix intestí cervell ha obert una nova via per comprendre l’addicció des d’una perspectiva integradora. Més enllà de l’enfocament psicològic i neurològic tradicional, la regulació de la microbiota es pot convertir en una eina clau per prevenir i tractar les addiccions. La ciència continua avançant en aquest camp, però les primeres troballes suggereixen que tenir cura de la salut intestinal podria ser un factor determinant en la recuperació de les persones amb dependència a substàncies o conductes addictives.
