La pregunta sembla senzilla, però la resposta depèn de a qui es pregunti. Segons diferents experts, el potencial d’una droga per a ser addictiva es pot jutjar en funció del dany que causi, del seu valor al carrer, d’en quina mesura activi el sistema de la dopamina del cervell, del que plaent que la gent diu que és, d’en quin grau provoca símptomes d’abstinència, i de la facilitat amb que es “enganxarà” a ella qui la provi.
Hi ha altres aspectes per mesurar el potencial addictiu d’una droga, i fins i tot hi ha investigadors que sostenen que cap és addictiva sempre. Donada la diversitat d’opinions dels especialistes, una manera de classificar les substàncies causants d’addicció és consultar amb grups d’experts. El 2007, David Nutt i els seus companys van demanar a diversos especialistes en addiccions que fessin una classificació, i van descobrir diverses coses interessants.
Heroïna
L’heroïna és probablement la més estigmatitzada de totes les substàncies il·lícites i la por al seu consum i les seves corresponents nivells d’addicció estan més que fundats. Els brutals símptomes d’abstinència que provoca, indueixen a la majoria a continuar el consum abans de passar per tal nivell de dolor.
Segons els experts, l’heroïna és la més perillosa i la més addictiva de totes les drogues. Únicament es necessita una dosi cinc vegades més fort “del normal” per causar la mort, és a dir, una proporció de 1: 5. (El LSD o la marihuana tenen una proporció de 1: 1000).
Cocaïna
En les pel·lícules solen presentar-la com “droga de rics” però els seus efectes són de tot menys glamurosos. La cocaïna i el crack funcionen interferint directament en l’activació de la dopamina del cervell, el que es tradueix en una “activació anormal de les vies de recompensa del cervell”. D’una manera similar a l’alcohol, el 21% de les persones que consumeixen aquesta droga es convertiran en addicte en algun moment de la seva vida.
Nicotina
L’ingredient addictiu per excel·lència del tabac: La nicotina. En aquest cas, el que passa quan algú es fuma un cigarret és que la nicotina s’absorbeix ràpidament pels pulmons, passant gairebé a l’instant a la sang i directament al cervell. En estudis d’animals, la nicotina ha demostrat augmentar la dopamina cerebral entre un 25% i un 40%.
Bartitúrics
Els barbitúrics, anteriorment usats com tranquil·litzants i com a tractament contra l’ansietat o els trastorns del son, actualment no s’usen pràcticament en medicina, havent-se substituït per altres més segurs com les benzodiazepines (Valium ®) i els antidepressius. Aquestes substàncies interfereixen també en la química cerebral, “tancant” els senyals d’algunes regions del cervell. Si s’usen en dosis baixes, causen eufòria; però en dosis altes, els barbitúrics poden portar a la mort per interferir en el sistema respiratori a nivell cerebral.
Alcohol
L’alcohol és legal en la majoria de països de tot el món. Tot i que està àmpliament acceptat com una forma de relaxar-se, aquesta substància és capaç d’augmentar els nivells de dopamina en el cervell un 40-360%. Diversos experts han classificat a l’alcohol com la droga més perjudicial en la societat, en funció del seu mal als usuaris i als que els envolten.
