La resposta és clara i contundent: sí. El consum de drogues afecta d’una manera o una altra, tard o d’hora, al funcionament del cervell i el fa de manera negativa.
Les dades assenyalen que cada any més de 20.000 persones moren prematurament a conseqüència del consum excessiu d’alcohol. Però, què passa amb la resta de drogues?
Cada any ingressen als hospitals espanyols més de 4.000 persones per psicosis produïdes per tot tipus de drogues i la tendència va en augment.
Existeix un bon nombre de recerques que donen suport a la idea d’una deterioració profunda associada al consum freqüent de drogues. A més, hi ha un punt a partir del qual l’impacte d’aquest consum sembla molt difícil de revertir, per molt que s’interrompi de manera indefinida aquest consum.
¿Por qué se consumen drogas?
No es fácil responder, de hecho sería imposible aglutinar todos los casos en una única causa. Es verdad que hoy existe una auténtica preocupación social sobre la que impera un gran desconocimiento, también social.
El consumo frecuente e intenso de drogas produce un impacto sobre el organismo para el que no está preparado. Por otro lado, no podemos aislar estas sustancias de uso recreativo de la sociedad que ha posibilitado la explosión de su consumo. En muchis casos, el entorno social no solo aparece como facilitador, sino también como motivador, normalizando o desvirtuando los efectos negativos del consumo o intensificando los problemas de los que la persona se quiere evadir.
¿Cómo se produce el deterioro cognitivo asociado al consumo de drogas?
El consumo abusivo de drogas puede generar alteraciones morfológicas en la estructura del cerebro. Estas alteraciones morfológicas tienen los siguientes efectos:
• Pérdida de volumen cerebral.
• Reducciones del porcentaje de materia gris.
• Reducciones del volumen del fluido cerebroespinal ventricular.
• Ensanchamientos del espacio pericortical y de ambos ventrículos laterales.
• Disminución del tamaño de las neuronas.
• Muerte neuronal.
• Atrofia cerebral.
También se pueden producir efectos nocivos a través de la reorganización metabólica de los circuitos de conectividad sináptica. Esta reorganización metabólica se produce como consecuencia de los procesos de tolerancia, abstinencia y deshabituación.
Estos procesos, comunes en todas las adicciones, provocan adaptaciones bioquímicas en los sistemas de proyección de la dopamina, serotonina y noradrenalina. Estos neurotransmisores interaccionan con los receptores del glutamato, pudiendo bloquear los mecanismos de potenciación y depresión a largo plazo en el hipocampo y núcleo accumbens.
Por último, pueden provocar alteraciones en la vascularización cerebral, vasoconstricción, hemorragia cerebral parenquimal y subaracnoidea e infarto cerebral isquémico. Parece, pues, que no son pocas las consecuencias negativas del abuso de sustancias ¿verdad?
Què diuen els estudis sobre la deterioració cognitiva associada al consum de drogues?
La deterioració cognitiva associada al consum de drogues és una realitat. Però, com afecta el consum de drogues al rendiment cognitiu?
Pel que fa a la memòria, les persones que consumeixen més consumeixo alcohol i de cànnabis, i menys amb la cocaïna, presenten un major dèficit en la memòria de treball respecte a la memòria immediata. A major durada del consum, major impacto sobre la memòria de treball.
Quant a les funcions executives, els pacients amb una major durada de consum de cànnabis i alcohol presenten una pitjor capacitat a la interferència. Això significa que mostren una menor inhibició a les respostes automàtiques.
També s’observa que posseeixen una atenció alteradora disminuïda, necessitant més temps per a realitzar activitats que requereixen un pensament lògic i seqüencial. No obstant això, mostren més conservada la fluïdesa verbal en l’àmbit fonològic respecte a la resta de tipus de consum.
Com veiem, el consum de drogues desencadena canvis neuropsicològics i neuroanatómicos. Aquests canvis al seu torn produeixen una neuroadaptación funcional en les funcions cognitives, motivacionals, conductuals i emocionals que influeixen en el funcionament psicosocial diari i en la qualitat de vida de les persones dependents de substàncies.
