Pocs minuts després d’haver fumat el ritme cardíac s’accelera, els vasos sanguinis es dilaten, els ulls es enrogeixen, la pressió arterial s’incrementa… El seu consum comporta canvis en l’organisme tant a nivell físic, sinó també mental.
Què és el cànnabis?
La marihuana o cànnabis és una barreja verd o gris de flors i fulles seques esquerdades de la planta del cànem. Existeixen més de dos-cents termes per designar-la. Entre ells podem trobar maria, herba, mota, etc.
Es tracta d’una espècie de les moráceas i té l’aparença d’una ortiga prima. Les propietats de l’cànnabis han fet que sigui una planta amb molts usos i de gran tradició. S’utilitza amb finalitats recreatives (drogues), medicinals i industrials (com a matèria primera).
Tetrahidrocannabinol: el principal compost psicoactiu del cànnabis
El THC és el principal compost psicoactiu de el cànnabis i un dels més de 80 cannabinoides diferents que conté aquesta planta.
Quan es consumeix marihuana, fumada, vapeada o ingerida, els cannabinoides interactuen amb diversos receptors de el cervell i el cos
(que formen part de sistema endocannabinoide). D’aquesta manera, el consum genera diferents símptomes o signes en els consumidors. Les membranes d’algunes cèl·lules nervioses contenen receptors de proteïna que retenen el THC. A l’interactuar amb aquests receptors, el THC produeix una gran varietat d’efectes sobre el cos, com sentiments d’eufòria, relaxació, alegria, i molt més.
Principals efectes del cànnabis
Els efectes de la marihuana al cervell impliquen un canvi general en la percepció, eufòria i un millor estat d’ànim. Així mateix, el seu consum fa que augmenti la gana i produeix la sensació d’estar «col·locat».
Els efectes secundaris immediats inclouen la pèrdua de memòria a curt termini, sequedat de boca, enrogiment dels ulls, reducció de la capacitat motora i sentiments d’ansietat.
A llarg termini, la marihuana pot disminuir la capacitat mental i provocar addicció.
Efectes segons la Organització Mundial de la Salut (OMS)
Els efectes subjectius comencen a minut després d’iniciar la inhalació. Els seus efectes màxims s’aconsegueixen als trenta minuts d’haver fumat. La durada d’aquests efectes pot calcular-se en quatre hores per la inhalació i en vuit en el cas d’ingestió oral. L’efecte que el consumidor assenyala amb més freqüència és l’alteració de el sentit de el temps: sembla més llarg del que és en realitat.
Un dels efectes de la marihuana, a què no sol donar-se massa importància, és la síndrome de amotivació.
També citen l’augment de sensibilitat auditiva i una apreciació més viva de la música. Algunes persones han assenyalat una impressió subjectiva d’augment dels sentits de el tacte, el gust i l’olfacte. En general, els efectes de la marihuana al cervell depenen de la forma d’ingestió i de la quantitat de principi actiu. El tetrahidrocannabinol no es dissol en aigua, de manera que només la ingestió i la inhalació poden ser les vies per procurar-se la droga.
Reaccions agudes després del seu consum
Quan es produeix una intoxicació aguda es poden produir idees paranoides, il·lusions, al·lucinacions, despersonalització, idees delirants, confusió, agitació i excitació. Hi pot haver també deliri i obnubilació amb agitació i excitació violenta. Aquests efectes passen en unes hores.
Els efectes de la marihuana al cervell quan es produeix una intoxicació aguda poden ser al·lucinacions, idees paranoides i delirants.
La personalitat del consumidor també influeix
S’observa un altre tipus de reacció psicotóxica aguda en persones que semblen estar aclaparades per forta ansietat, temors i pànic. Aquestes persones solen estar agitades i deprimides, i en ocasions, retretes.
La realitat és que no ens hem de prendre a broma el consum de drogues, encara que parlem d’una droga amb la tradició de la marihuana.
Aquest consum ha elevat la patologia mental en els joves, una dada especialment preocupant si tenim en compte que augmenta la probabilitat que el consumidor tingui un brot psicòtic.
A més, l’augment de crisi d’angoixa i de pànic, es relaciona amb el seu consum habitual.
