L’addicció consisteix, bàsicament, a desitjar una cosa tan intensament que no puguis evitar actuar en conseqüència, sovint en detriment de la teva salut. En primer lloc, la substància addictiva en qüestió captiva al teu cervell donant-li plaer i, més tard, comença a corrompre els teus impulsos normals, com la motivació i l’aprenentatge.
Això és el que fa que que tallar la teva addicció, ja siguin alcohol, tabac, altres drogues o sexe es converteixi en un repte.
Aprofundim en com funcionen les addiccions…
El centre de recompensa
Algunes de les principals drogues que causen addicció són els analgèsics opioides (narcòtics), la marihuana i la cocaïna. Quan algú consumeix drogues de manera habitual, el seu cervell deixa de realitzar funcions normals i comença a alliberar més dopamina de l’habitual, modificant la química del cervell, i bloquejant finalment la reabsorció de la dopamina. Això pot provocar una sensació d’eufòria i felicitat durant un llarg període, que es convertirà en “la nova normalitat” del nostre cervell, i aquest ens demanarà més i més d’aquesta sensació de plaer.
Aquestes substàncies, a més, produeixen tolerància. La tolerància a una substància es produeix quan, com a resultat de la seva administració continuada, la persona presenta menor sensibilitat a ella. Així, la dosi habitual de la substància produeix menys efectes, amb el que es necessiten dosis més altes per a produir els mateixos efectes, quedant enganxat a dosis cada vegada majors i insostenibles per a aconseguir aquests efectes que ara el teu cervell anhela. No podràs pensar en una altra cosa, ni gaudir d’altres activitats. S’ha alterat el funcionament normal del teu cervell.
Ara ets un addicte, i així és com funciona el cicle de l’addicció
Però, el que s’encarregava de controlar el plaer no era la dopamina? Té alguna cosa a veure la dopamina en tot això? Doncs sí, el sistema de recompensa de la dopamina exerceix un paper important en la sensació de plaer que s’aconsegueix després de consumir, pilar fonamental del parany que suposa el cicle de l’addicció.
La dopamina és un neurotransmissor, i augmenta la resposta del cervell quan s’exposa a un estímul gratificant. Les estructures connectades al sistema de recompensa són presents al llarg de les vies de la dopamina. Bàsicament, el que passa és que les neurones que componen el sistema de recompensa es comuniquen a través de la dopamina en diferents regions del cervell. L’àrea productora de dopamina, la VTA, es comunica amb una altra zona, el nucli accumbens. El nucli accumbens, es connecta amb una altra zona, l’estriat ventral, i té una forta connexió amb la recompensa i la motivació.
Però, per què existeix aquest sistema si ens fa tan vulnerables a algunes substàncies? Doncs perquè és un sistema essencial. Les funcions principals del sistema de recompensa de la dopamina són produir un aprenentatge i induir al comportament d’aproximació en provocar emocions amb valor positiu. És el sistema que ens recompensa davant la motivació, l’aprenentatge i altres estímuls plaents.
