Actualment esteu veient NO esperis a tocar fons per demanar ajuda

NO esperis a tocar fons per demanar ajuda

Sovint solem escoltar testimonis de pacients en rehabilitació per consum de drogues comptant l’infern que van haver de travessar per poder afrontar i sobreposar-se a les addiccions. Fins i tot hi ha un pensament força estès socialment, el qual predica que l’única manera de sortir de les drogues és tocant fons. La resposta a això és un simple i rotund NO! En aquesta entrada ens proposem reflexionar sobre els motius que porten les persones a tenir aquest pensament i reflexionar sobre noves formes d’ajuda primerenca per assistir els qui van cap a una addicció.

La importància de cercar ajuda a temps

A la majoria de les històries d’addiccions, l’ajuda sempre arriba tard. fins i tot quan la persona aconsegueix recuperar-se, és esperable que fins i tot la comanda d’ajuda hagi travessat pèrdues irreparables, problemes físics i psicològics, dificultats econòmiques, fins i tot potser ha perdut els seus béns, la seva parella o amics…

En definitiva, una addicció pot generar que la persona perdi la seva vida del tot. És clar que tot això agreuja encara més la situació de l’addicte, ja que no només haurà de lluitar amb els problemes directes de la desintoxicació, les possibles recaigudes i l’abstinència, sinó que a més haurà de reconstruir tota una vida, recuperar vincles, en definitiva, ser una nova persona. Mai oblideu que el millor moment per sol·licitar ajuda és com més aviat millor!

Saber interpretar quan una persona necessita ajuda

L’addicció és una malaltia, és a dir, la persona addicta no sempre entén la gravetat del que està passant i, en cas d’entendre, no pot controlar. Per això resulta tan comú trobar a les teràpies persones que afirmen que el seu problema no és greu i que poden deixar de consumir quan així ho desitgin. Entendre això és una poderosa eina per a l’ajut primerenc, ja que ens permet assimilar que difícilment un addicte s’acosti a nosaltres a demanar ajuda, sense importar com sigui de proper. Per ajudar aquest tipus de persones, hem de tenir la capacitat d’interpretar el que li està passant i acceptar que les comandes d’ajuda no sempre són directes ni es fan de manera tan literal. Hem de saber detectar els indicis.

Com detectar símptomes primerencs de possibles conductes addictives?

Aquests són alguns dels símptomes més freqüents que ens permeten identificar un possible trastorn per abús de substàncies.

Signes emocionals

Mal humor, hostilitat, depressió, mentides, robatoris, negació, canvis en el cercle social, pèrdua de motivació.

Signes físics

Somnolència, pupil·les dilatades, distracció de la higiene personal, pèrdua o augment de la gana, freqüents refredats i tos, etc.

Prevenció primerenca d’addiccions

Per aconseguir una prevenció i abordar-la de manera integral, és important començar a definir les etapes prèvies a l’addicció i redefinir els criteris establerts per afirmar que algú és o pot arribar a tenir tendències addictives lleus o moderades. En aquest sentit, és important generar més atenció mèdica en les etapes inicials i incentivar que es generin polítiques per a la cura de la salut. L’atenció preventiva podria ajudar a evitar conseqüències majors del consum. igual que passa amb altres malalties cròniques com la diabetis.

Per mitjà de la detecció precoç, resulta més fàcil oferir eines perquè les persones detectin patrons problemàtics de consum, més enllà que no arribin a ser addiccions pròpiament dites. Finalment, que hi hagi un diagnòstic per definir aquest tipus de preaddicció, pot servir perquè la persona el prengui com un punt d’inflexió i comenci a accionar activament.

Accionem activament en la prevenció del consum

Basats en la nostra experiència i en les de molts pacients que han passat pels nostres tractaments, enumerarem certes idees que creiem, es podrien prendre al moment de repensar la prevenció en addiccions:

  • Realitzar investigacions científiques que permetin caracteritzar millor les classes i modalitats de consum de drogues així com també factors de risc individuals que podrien evolucionar en addiccions.
  • Comptar amb un sistema regulat que atorgui a tots els metges la pauta sobre com intervenir en topar-se amb un pacient amb símptomes primerencs d’addicció.
  • Ampliar els tractaments existents per lluitar contra les addiccions de manera que sigui més fàcil evitar el consum.
  • Més èmfasi en la difusió d’informació sobre addiccions.
  • Millorar la capacitació universitària per poder reconèixer de manera encertada conductes que puguin desembocar en un trastorn per consum de drogues.
  • Treballar amb la comunitat mèdica i la societat en conjunt per eradicar l’estigma que existeix sobre el consum de drogues alhora que augmenta la consciència sobre possibles riscos en la salut.
  • Protecció legal perquè no es pugui divulgar si una persona és addicta, ja que la por que se sàpiga sol endarrerir les comandes dajuda.

No hi ha dubte que encara queda molt de camí per recórrer perquè la prevenció d’addiccions trobi nous i millors mecanismes per combatre la problemàtica del consum. Des del nostre costat, aportem tot el nostre coneixement i trajectòria per trobar solucions més efectives i primerenques. Si vols assessorar-te o necessites ajuda, contacta’ns.

Ana Ces. Coordinadora Programes Fundació Forum